Bebès: alimentació artificial i salut bucodental

Hi ha moltes mares que decideixen, o bé no poden lactar els seus fills i el biberó sol ser el substitut per alimentar-los.

Hem d’utilitzar el biberó com a vehicle per a la llet, els altres líquids han d’oferir-se en tassetes.
Amb el biberó el flux de llet és més fàcil i la mandíbula queda en una posició més endarrerida. El biberó estimula un treball muscular però dels músculs erronis (els buccinadors) i això pot donar lloc al desenvolupament d’un paladar estret amb la consegüent falta d’espai per a les dents. A més, en prendre el biberó, el bebè no fa tant esforç muscular i la llengua es manté en una posició baixa, canviant la forma de la mandíbula. En la mesura del possible hem d’intentar que la presa sigui amb el bebè en posició vertical en comptes d’horitzontal perquè la llet entri amb més esforç muscular i usar biberons amb tetina anatòmica i amb orifici de sortida petit.
La disminució del flux salival en la nit, es tradueix en una major retenció de llet en la boca i una major oportunitat que els bacteris utilitzin la lactosa per desmineralitzar l’esmalt. Mai s’han d’afegir sucres o mel al biberó. Quan apareix la primera dent de llet, el bebè ha de començar a combinar altres aliments i l’alimentació nocturna ha de començar a disminuir, de no fer-ho, és molt important realitzar una neteja bucal abans que el bebè s’adormi. Al voltant dels 12 mesos, el cos està llest per passar d’un patró alimentós de succió a masticació i per això es recomana deixar el biberó progressivament i passar a la presa de líquids en tassetes. Amb l’erupció dels primers molars, al voltant dels 18 mesos, s’ha d’abandonar definitivament el biberó.
La persistència del biberó pot afavorir un patró de succió infantil, amb la consegüent aparició d’una deglució atípica i posteriors maloclusions.