L’halitosi, també anomenada mal alè, al·ludeix al conjunt d’olors desagradables que surten de la boca independentment de quin sigui el seu origen.
Considerat com un tema tabú del que les persones no parlen lliurement, té a més la dificultat afegida que resulta molt difícil que cada persona valori objectivament el seu propi alè.
Al contrari del que s’assumeix generalment, l’halitosi és gairebé sempre producte d’una deficient salut bucodental. La gran majoria de les causes que estan darrere del mal alè no cal buscar-les en l’estómac, sinó en la boca: en un 90% dels casos d’halitosi l’origen procedeix de la boca i més de la meitat d’ells estan estretament vinculats amb malalties de les genives. Aproximadament el 60% els casos d’halitosi genuïnes o veritables d’origen oral s’associen amb algun tipus de patologia periodontal (gingivitis i/o periodontitis), que en si mateixos són un problema de salut que ha de ser tractat.
Estudis en països del nostre entorn estimen que l’halitosis pot afectar a prop d’un terç de la població, oscil·lant la seva prevalença entre un 6% i un 30%
La paradoxa de l’halitosi
Es dóna una situació paradoxal en l’halitosis i és que hi ha moltes persones que tenen mal alè que no són conscients del seu problema i hi ha unes altres que viuen obsessionades amb una halitosi “imaginària” que no pot ser confirmada.
La denominada halitosi patològica d’origen oral (el 90% de les halitosis) es caracteritza per l’emissió de gasos amb una olor desagradable, perceptible pels altres, a través de la cavitat bucal. Aquesta olor desagradable és més intensa als primers moments del dia, després d’aixecar-se, ja que els bacteris han tingut moltes hores per multiplicar-se lliurement tant sobre la superfície de la llengua com en els altres teixits durs i tous de la cavitat bucal, i a més el flux salivar disminueix durant la nit. Això fa que aquests compostos es puguin transformar en gasos més fàcilment davant l’escassetat de saliva i tornar-se així més perceptibles. Alguna cosa similar ocorre després de diverses hores de dejuni, durant situacions de molt estrès o després de parlar durant un temps perllongat.
L’aparició d’halitosis es deu principalment a la presència d’uns compostos tòxics en l’aire que expulsem per la boca, elements que són altament nocius per als teixits que envolten la dent i podrien jugar un paper crucial en el desenvolupament de les malalties inflamatòrias que afecten el periodont, com la periodontitis o inflamació profunda de la geniva.
Un problema amb molts noms
Actualment es distingeixen tres tipus principals d’halitosi: genuïna o veritable (la mala olor és veritablement present i es pot mesurar i objectivar), pseudohalitosi (quan no existeix mala olor bucal però el pacient creu que sí) i halitofòbia (després del tractament de l’halitosi veritable o de la pseudohalitosi, el pacient encara creu de manera persistent que té mal alè).
A més, l’halitosis veritable s’ha subdividit en tres grups, segons si l’origen és fisiològic (quan la mala olor procedeix del dors de la llengua) oral (radica en la llengua i està ocasionada també per alguna de les malalties periodontals) o extraoral (associada principalment a problemes otorrinolaringològics).
La saliva i els canvis hormonals també influeixen
La saliva conté components que interfereixen en el metabolisme, l’adherència i la divisió dels bacteris, podent modular en part la composició dels biofilms o fines capes de bacteris existents en la boca. Així per exemple, s’ha vist que la xerostomia o disminució del flux salival per certs tipus de medicació, estrès o durant el somni augmenta els nivells de CSV que són volatitzats i, per tant, perceptibles per a l’olfacte humà; a més, la saliva pot modificar el pH de la cavitat oral. Igualment, certes fases del cicle menstrual i l’embaràs poden produir un augment en la concentració de CSV, s’ha demostrat que l’embaràs i en les fases d’ovulació i premenstrual, les concentracions de CSV basals matutins poden trobar-se augmentades de dues a quatre vegades.
El millor, la prevenció
Atès que hi ha molts pacients que no són conscients que tenen aquest problema, i uns altres que creuen de manera errònia que sí ho sofreixen, el paper dels odontòlegs, periodoncistes i higienistes és fonamental a l’hora d’informar i orientar a aquests pacients, disposant de qüestionaris de salut que poden emplenar els pacients quan acudeixen per primera vegada a les seves consultes i que resulten molt orientatius.
A més, com a recurs preventiu essencial es recomana que la boca es mantingui en un bon estat de salut i, especialment, que les genives es trobin sanes. Per a això, s’aconsella el compliment diari de mesures d’higiene oral adequades que incloguin no només el raspallat, sinó també neteja interdental mitjançant seda dental o raspalls interdentals i, molt important, que incloguin mesures d’higiene lingual amb raspadors linguals, especialment dissenyats per a tal fi.
I si el problema ja existeix, com tractar-lo?
Una vegada que el problema de l’halitosi és detectat, es compta actualment amb recursos terapèutics suficients per mantenir controlada aquesta condició.
Primer, cal arribar a un diagnòstic precís parar saber a quin tipus d’halitosi ens enfrontem. El tractament de l’halitosi fisiològica, el de l’halitosi patològica oral i el de la pseudohalitosi són responsabilitat de l’odontòleg; per la seva banda, el tractament de l’halitosi patològica extraoral és responsabilitat d’un metge general o un especialista; finalment, el tractament de l’halitofòbia correspon a un metge general, un psiquiatre o un psicòleg.
El tractament de l’halitosi oral té com a objectius disminuir el nombre de bacteris productors de la mala olor presents principalment en el dors posterior de la llengua i en els solcs o borses periodontals, i neutralitzar aquests productes que fan pudor perquè deixin de ser perceptibles.
Tractaments d’eficàcia provada
Depenent del tipus d’halitosis, es compta amb recursos terapèutics òptims. En el cas de l’halitosi genuïna fisiològica s’aconsella la neteja i poliment dental professional, explicant i reforçant la higiene oral, amb millors instruccions de raspallat, neteja interdental amb seda i/o raspalls interproximals segons les necessitats individuals, i mesures de neteja lingual amb un raspador lingual, aconseguint la zona posterior de la llengua; i, finalment mitjançant l’ús de col·lutoris.
Per l’halitosi genuïna patològica oral, a més de seguir tot el protocol anterior, s’ha de tractar tota la patologia bucodental existent: malaltia periodontal, càries, pròtesis mal ajustades, obturacions sobrecontorneades, etc… A més, existeixen productes d’eficàcia provada en el tractament de l’halitosi oral i amb evidència científica suficient sobre la seva efectivitat en el control de l’halitosi.
En aquests casos en els quals l’aparició de l’halitosi s’associa amb una condició patològica en el periodont si no es tracta la malaltia periodontal subjacent empitjorem ambdues condicions.
