Per a poder comunicar-nos i establir relacions amb els altres, parlar correctament és fonamental.
La logopèdia és la disciplina que s’encarrega de la prevenció, diagnòstic i tractament dels trastorns de la comunicació humana. L’àmbit d’actuació és molt ampli i abasta les patologies i alteracions de la veu, la parla, el llenguatge i l’audició. D’altra banda la logopèdia valora, diagnostica i corregeix altres problemes orofacials relacionats amb funcions tan importants com la respiració, masticació i deglució.
Senyals per a portar a un nen al logopeda
La prevenció és salut. La majoria dels trastorns de la comunicació es desenvolupen durant la infància i especialment en els primers anys.
Cada vegada és més freqüent treure-li importància a les petites coses, i deixar passar indicis que creiem que desapareixeran amb el temps. No obstant això, en moltes ocasions, aquesta espera pot instaurar els mals hàbits en el cas de les funcions orofacials com la deglució o la respiració i dificultar el creixement de les estructures que intervenen en elles i en el cas del llenguatge o parla pot dificultar el seu correcte desenvolupament i evolució.
A Costa Codina, especialistes en logopèdia a Granollers, recomanem que al mínim signe d’alarma amb els nens, acudeixin a un especialista per a avaluar personalment cada cas.
Però, quins són aquests signes d’alarma que ens indiquen la necessitat d’acudir a un logopeda?
- Quan es presenten dificultats per a pronunciar algun tipus de so
- Si no parla o ho fa molt poc
- Quan omet o afegeix sons
- Si es queda afònic amb freqüència
- Si té problemes per a expressar-se
- Si no gesticula en parlar
- Quan es detecta que existeix dificultat de comprensió
- Si detectem que no escolta bé
- Si té dificultat per a empassar el menjar o uns certs aliments
- Si manté la boca oberta habitualment i observa que respira més per la boca, ronca de nit o la seva respiració és sonora
- Si manté l’hàbit d’utilitzar xumet o xuclar-se el dit més enllà del normal. L’ideal seria anar reduint el seu ús a partir dels 18-24 mesos
- Si observa que la seva llengua té tendència a estar secundada entre les dents o cap a fora
Quant a la comunicació, hem de prestar clara atenció a unes certes edats:
- Quan és bebè, fins als sis mesos aproximadament, algunes dels senyals són la falta de plor, de somriure i de balboteig.
- Fins al primer any, parlar sense consonants o la falta d’interacció en jugar, en nomenar o saludar, poden ser altres senyals.
- Entre l’any i any i mig, observar si el nen diu poques paraules, oblida coses apreses i no assenyala.
- Als dos anys d’edat, el nen hauria d’aprendre a nomenar a persones i dir el seu nom. Una cosa a tenir en compte seria que no sabés dir mamà, papà o algun nom familiar.
- Entre els dos i tres anys, un senyal és que no utilitzi frases de dues paraules i no entengui petites frases.
- A partir dels quatre anys, un dels factors a observar és la comprensió del llenguatge per part dels adults, és a dir, si als adults ens resulta fàcil entendre el que el nen ens vol dir.
- A partir dels cinc o sis anys, el nen pot contar una petita història o experiència.
- Amb sis o més anys, un altre senyal d’alarma és la falta de comprensió i expressió del nen.
Totes aquestes dificultats poden provocar en el nen un retraïment al no poder comunicar-se com ell vol i en adonar-se que els altres no entenen el que ell diu. Això també és una cosa que hem de tenir en compte i observar, tant en el col·legi com en l’àmbit familiar.
Experts en Logopèdia a Granollers
Si detectes alguna d’aquests senyals o creus que alguna cosa no va bé, no dubtis a consultar amb un logopeda.
Les dificultats de llenguatge, parla, veu i funcions orofacials no es reeduquen d’un dia per a un altre. És necessari realitzar un bon diagnòstic inicial per a després adaptar la reeducació de les seves dificultats de la manera més personalitzada.
Si has observat en el teu fill o filla algunes de les dificultats que hem citat anteriorment, no dubtis a consultar-nos.
