Els queixals definitius dels nens tenen imperfeccions anomenades fosses i fissures.
Fig. 1. Queixal sense segellar
Fig. 2. Queixal segellat
En mastegar, les fosses I les fissures s’omplen de restes de menjar i bacteris, i són inaccessibles a la neteja diària amb el raspall de dents. Les restes de menjar fermenten per l’acció dels bacteris i es produeixen àcids que ataquen l’esmalt. Si això perdura en el temps, es produeix una càries.
Les càries es produeixen més ràpidament al nen que a l’adult perquè l’esmalt és immadur, per tant, per evitar-ho es fa el segellat de fosses i fissures i aquest haurà de ser precoç.
El segellador és una resina que s’introdueix a les fosses i a les fissures per evitar que s’hi acumulin restes de menjar. Només són beneficiosos per a queixals sans, per això el moment òptim per a col·locar-los és quan aquests queixals erupcionen, els primers als 6 anys i els segons als 12.
Aquesta és una mesura de prevenció activa.
Odontopediatra
Núm. Col. 2670
Odontopediatra
Núm. Col. 5798
