RONCOPATIA I APNEA OBSTRUCTIVA DEL SON
La roncopatia i l’apnea obstructiva del son són trastorns que guarden relació i que estan associats a la qualitat del son. Mentre la roncopatia es produeix per l’obstrucció temporal de les vies respiratòries superiors i té com a conseqüència una vibració que deriva en el que coneixem com a ronc, l’apnea del son és una pausa respiratòria de diversos segons. És important posar solució a qualsevol d’aquests dos trastorns per a evitar problemes que van des del cansament generalitzat fins a futures malalties cardíaques.
La nostra experta en roncopatia i apnea del son
Encara que la roncopatia i l’apnea del son són trastorns diferents, és habitual que el pacient pateixi tots dos alhora. Alguns senyals i símptomes que l’haurien de portar a visitar a un expert en la matèria són:
- Roncs habituals durant el son.
- Interrupció en la respiració a la nit.
- Cansament generalitzat als matins, tenir la sensació permanent que no s’ha descansat bé.
- Falta de concentració i irritabilitat.
- Pèrdua de memòria.
- Disminució de la libido.
La roncopatia i l’apnea del son són malalties que es veuen agreujades per una sèrie de factors relacionats amb l’edat, el pes i els hàbits. Les persones majors de seixanta anys, sobretot els homes, presenten una major tendència a roncar. A més, la probabilitat de patir apnea del son o roncopatia és major entre les persones sedentàries, amb sobrepès, i aquelles que fumen habitualment i consumeixen alcohol, sobretot abans de dormir.
Tractaments més freqüents per a roncopatia i apnea del son
Tant l’apnea obstructiva del son com la roncopatia se solen abordar, en els casos de menor gravetat, amb un aparell d’avanç mandibular. Són fèrules que permeten facilitar l’entrada d’aire, factor clau en tots dos trastorns, i que multipliquen el seu efecte si el seu ús s’acompanya d’una pèrdua de pes i uns hàbits més saludables.
Per als casos de major importància existeixen aparells amb una gran taxa d’èxit i que permeten respirar de forma correcta. Es tracta dels respiradors CPAP, que subministren aire i mantenen obertes les vies respiratòries a través d’una màscara.
Només en casos molt concrets s’aborden aquests trastorns mitjançant cirurgia. És una opció vàlida quan la roncopatia i l’apnea del son es corresponen amb anomalies en l’aparell respiratori, com per exemple una desviació del septe nasal o una longitud excessiva del paladar.
